El suïcidi. Indicador d'una societat malalta

El suïcidi es viu a la intimitat dels familiars i amics més propers. És una càrrega que suporta individualment la persona que decideix treure's la vida i, posteriorment els que pateixen la seva falta. A l'actualitat a Espanya es moren per voluntat pròpia 10 persones al dia. Algunes veus del camp de la psicologia com Margalida Gili (professora de Psicologia de la UIB) defensen  que "hi ha d'haver diversos factor per prendre una decisió com aquesta. No n'hi ha prou que et desnonin; hi ha d'haver algun tipus de patologia afectiva com depressió o ansietat, o unes característiques de personalitat concretes". (La Vanguardia 27.10.2012). Em sembla que explica la causa com a efecte, deixant l'origen a la ombra de tot debat públic. La causa d'un suïcidi és més probable que sigui més social que individual. Si cada setmana es suïciden 70 ciutadans espanyols o cada mes 280, crec que hauríem d'analitzar més enllà d'una depressió o unes característiques de personalitat concretes. La individualització sistèmica i sistemàtica a la qual es sotmeten els problemes socials és, probablement,  un dels factors que poden influir en el suïcidi, precisament.

Com diu Edurne Bagué (Solidaridad Obrera Nº 356 Juliol-agost 2012), aquesta individualització dels problemes socials "...comporta, per una banda, la despolotizació dels problemes, en tant que subjectius i no socials. I per l'altra, la desmobilitació de les persones, ja que la concentració en un mateix que acompanya els problemes excerceix ua força que absorbeix total l'energia i les atencios de tal manera que hom ja no veu més enllà de la seva pròpia situació".

Equiparo la taxa de mortalitat infantil amb els índex de suïcidi, com a indicadors de qualitat de vida d'una societat.